Premi del VII certamen d'assaig breu.
Agrupació per al foment de la Cultura Catalana. Barcelona, març 1995.
La primera incursió en el gènere de l'assaig que ha signat l'autor, escrita a propòsit d'un tema que el fascina: l'obra de Richard Wagner, i d'una pràctica que l'amoïna: la falsedat, la hipocresia, la disfressa, com se li vulgui dir, per ostentar una autoritat que no es correspon als veritables mèrits d'aquells que aspiren a jugar un rol social o intel.lectual influent.
Sense posar en dubte la veneració de Barcelona pel compositor alemany, aquest treball mira de matisar qui estimava i defensava de debò els postulats d'avantguarda del mestre en una societat controlada per una burgesia mancada de preocupacions culturals, i també quin ús se'n va fer del seu llegat com a rerafons de moviments polítics i estètics.