Biografia de Jordi Mata

Nascut a Barcelona el 1966, Jordi Mata i Viadiu és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. La seva activitat professional es divideix entre el conreu de la literatura i d'articles de divulgació i les seves tasques a la Generalitat de Catalunya. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i associat d'honor a l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), a la qual va pertànyer entre el 1987 i el 1995.

Ha tingut motius per rumiar en la importància de l'atzar en els fonaments de la seva trajectòria. El 1985, quan era a la facultat, algú li va passar un fragment de diari que parlava de la convocatòria d'un premi literari adreçat a joves autors, Mecanoscrit, instituït per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana mercès a Manuel de Pedrolo. Es va enganxar a la màquina d'escriure, va teclejar el seu primer conte i va lliurar-lo a l'entitat convocant. Era el primer certamen al qual es presentava. I va trigar a assabentar-se que havia estat un dels guanyadors perquè a l'entitat convocant s'havien extraviat les seves dades i ell, que no sabia això ni què significa rebre un silenci perllongat després que un jurat emeti les seves conclusions, havia decidit trucar-hi per esbrinar si havia tingut sort.

El 1988 va viure una situació similar. Va rebre una carta, com la van rebre tots els membres de l'Associació de Joves Escriptors, en la qual una editorial nova de trinca, Edicions Bromera, d'Alzira, València, es presentava i demanava originals. L'any abans, gairebé per passar l'estona i donar-li forma a un tèrbol argument que li semblava força atractiu, havia escrit una novel·la d'un centenar i escaig de pàgines que des d'aleshores dormia dins d'un calaix, L'espòs infernal, títol al·lusiu a un dels seus ídols poètics, Arthur Rimbaud. Més encuriosit que esperançat, la va trametre a la gent de Bromera, que van llegir-la i... van publicar-la a les acaballes de 1990. L'editorial havia trobat un autor que encara no s'havia plantejat buscar una editorial.

Posteriorment, aquestes intervencions del fat s´han traduït en detalls concrets però determinants, com descobrir sense voler en llibreries de vell informació valuosa sobre un tema que li ballava pel cap quan realment, en aquell moment, cercava una altra cosa. Rere l'elaboració de La segona mort de Shakespeare o de En algun punt de les muntanyes d'Ararat, va haver aquesta mena d'empentes que semblaven assenyalar que aquella feina s'havia de fer.

Però fora de tot això, construir-se una carrera a cops de paràgraf ja li venia de petit, encara que ell mateix no en fos conscient. Quan, a nou anys, va guanyar un concurs de redacció que tenia com a tema el rei Jaume I, no podia imaginar que les lletres i la història li marcarien el futur. L'afecció i l'estudi li alimentaren la vocació i aquesta, a més de cristal·litzar en novel·les i premis, li va desvetllar un gust per aquell col·leccionisme de sempre que tingués relació amb el passat i la persistència del seu record, des dels segells fins als soldats de plom. I és que Jordi Mata no creu que sigui bo oblidar. Considera que tot és una experiència que ha de contribuir a fer les coses i les persones millors del que són, i que el dur aprenentatge de la història hauria de servir per no repetir els mateixos errors una vegada i una altra. Per això és algú àvid de coneixements, igual d'interessat per la darrera troballa arqueològica que per la més potent innovació del món d'internet, i amb un criteri estètic prou ampli per gaudir, per exemple, de les obres dels seus compositors clàssics favorits (Wagner, Txaikovski, Berlioz) i dels èxits de la música disco del temps de la seva adolescència, adolescència dominada per un període històric (no podia ser de cap altra manera, en el seu cas) anomenat transició.


Aquest lloc web fa servir cookies per a millorar l'experiència dels usuaris. Si sigueixes navegant, acceptes l&039;ús de cookies a jordimata.com