EL TRIANGLE. Setmanari independent d'actualitat política

Núm. 866, 17 de març de 2008. I EL CENSOR DEIA: "TALLEU!"

Des de fa 30 anys, les pel·lícules es roden a Espanya sense patir la censura de l'Estat. Un decret de desembre de 1977 va suprimir les tisores tan estimades pel franquisme. En aquest article es recorden els excessos d'aquella maquinària de repressió i la vergonya que va representar la seva existència.

Núm. 820, 26 de març de 2007. LA SÍNDROME D'OLIVEIRA SALAZAR.

A partir d'una anècdota protagonitzada per l'entorn de qui fou dictador de Portugal, Antonio de Oliveira Salazar, Mata reflexiona sobre el gust per la mentida, atiat pels partidismes, que alguns mitjans de comunicació han mostrat fins a la sacietat al voltant dels atemptats de l'11 de març de 2004.

Núm. 788, 17 de juliol de 2006. DE LA INDIGÈNCIA MENTAL D'UN CAS PERDUT.

Cert polític de cert partit va declarar en un programa de televisió que el franquisme no havia estat un règim feixista, sinó un "autoritarisme de dretes", una mena d'Estat que calia suposar no tan sagnant com sempre s'ha dit. Tal exercici de manipulació històrica, que significa insultar a una ciutadania que va patir les brutalitats d'una llarga dictadura, va motivar que el nostre autor reaccionés amb aquest article contra l'enèsim intent de camuflar la realitat amb paraules més toves que aquesta.

Núm. 780, 22 de maig de 2006. EL MARTIRI DE SAN FRANCISCO.

Fa cent anys, una falla immensa va ser la causa d'un dels grans terratrèmols de la història. Era el 18 d'abril de 1906 i San Francisco, a la costa oest dels Estats Units, va ser engolida. Per no desmoralitzar la nació es va ocultar el nombre real de morts i de desapareguts, que va ultrapassar els tres mil.

Núm. 775, 17 d'abril de 2006. LA REPÚBLICA DELS 3 DIES.

Poques hores després que Lluís Companys proclamés la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià anunciava que Catalunya era una República. Del 14 al 17 d'abril de 1931, ara fa 75 anys, Catalunya va ser una República sobirana dins d'un marc ibèric, un intent que no es va consolidar però que va permetre negociar seriosament amb Madrid l'Estatut d'Autonomia.

Núm. 770, 13 de març de 2006. HISTÈRIES DE LA RÀDIO.

La mediocritat imperant i les batalles per l'audiència han fet habituals els espantalls i els dropos en pantalles i en dials. Quan la ràdio liderava sense rival el món de la comunicació, algunes figures patètiques van deixar una forta petjada a les ones. El general Queipo de Llano i el periodista nord-americà Walter Winchell són exemples de llur ús per insultar i amenaçar els adversaris..., abans de passar a l'ostracisme.

Núm. 767, 20 de febrer de 2006. 23-F, LA NIT CATALANA.

S'acompleixen 25 anys de l'intent feixista de cop d'Estat que va voler que Espanya tornés al passat de dictadures i "pronunciamientos", i que a Catalunya es va viure amb gran tensió malgrat el famós i mai no confirmat: "Tranquil, Jordi, tranquil", del rei al president de la Generalitat per via telefònica, que ha enfosquit molts detalls de la història d'aquella nit a casa nostra.

Núm. 760, 2 de gener de 2006. DE MAGS ALS TRES REIS D'ORIENT.

La nit del 5 al 6 de gener ens trobem amb un dels mites més emblemàtics de la cultura europea, els Reis Mags. En realitat, Melcior, Gaspar i Baltasar no sempre n'han estat tres ni sempre s'han dit de la mateixa manera. A més, ara han d'afrontar una dura competència amb "el senyor del trineu", un Sant Nicolau passat pel sedàs de la Coca-Cola i convenientment desvirtuat. Els tres savis, però, resisteixen l'embat. Aquesta és la seva història.

Núm. 757, 12 de desembre de 2005. BON ANY 2011!... 0 2012?

El naixement de Jesús no es va produir el 25 de desembre de l'any 1, sinó alguns anys abans: la cronologia oficial és fruit de l'error de càlcul d'un monjo, i ara estem vivint el 2011 o el 2012. Per tant, el Nadal que celebrem és una data inexacta, ni tan sols l'Església catòlica ho nega. Al capdavall, res d'essencial; però és divertit explicar com es va arribar a establir en el calendari una de les jornades més rellevants de la cultura occidental.

Núm. 754, 21 de novembre de 2005. PARAULES D'HORROR.

La dictadura del general Franco, de la mort del qual es compleixen trenta anys, va ser un exemple de com es pot desvirtuar el llenguatge i convertir-lo en un aliat contra la veritat. “Contraste de pareceres”, “pertinaz sequía”, “inasequibles al desaliento”, “reserva espiritual de Occidente”... Durant quaranta anys, el règim franquista va sotmetre els seus súbdits, a més de garrotades, a una allau despietada de paraules buides.

Núm. 749, 17 d'octubre de 2005. QUAN RIURE FA NOSA.

Fa cent anys, un acudit al·lusiu a l'Exèrcit publicat al setmanari satíric “¡Cu-Cut!” va provocar que un grup d'oficials ataqués els seus locals com a represàlia. La gravetat dels fets i llur impunitat van significar la caiguda d'un govern i la formació del moviment polític anomenat Solidaritat Catalana, que aplegava les diferents tendències del moment per defensar els drets nacionals i les llibertats.

Núm. 744, 12 de setembre de 2005. NOCIONS DE NACIONS.

El debat respecte al model territorial és sobre la taula. Espanya, una nació? Una nació de nacions? Un cacau de cacaus? El magistrat i periodista Carles Fanlo, des de la perifèria i amb sentit crític, la defineix com un Estat plurinacional i s'explica amb un llibre divertit i lúcid, Historia de la España plural, que no agradarà als fonamentalistes.

Núm. 740, 18 de juliol de 2005. JOAN RULL, BOMBES I VODEVIL.

Enmig dels grans esdeveniments històrics, hi ha a vegades individus curiosos, personatges de pel·lícula que resten a l'ombra tot i tenir el seu paper en els processos socials. Un d'ells va ser un sabater de la Bordeta, Joan Rull, que es movia en l'entorn del moviment anarcosindicalista i va “treballar” d'espia per al Govern Civil de Barcelona al principi del segle XX. En realitat, era un entabanador. Va acabar malament.

Núm. 736, 20 de juny de 2005. PACTAR AMB EL DIABLE.

Es compleixen 300 anys del pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, pel qual Londres protegiria les llibertats dels catalans si aquests reconeixien com a rei d'Espanya l'arxiduc Carles d'Àustria. El tal pacte és un exemple clar de com funciona la realpolitik en les relacions internacionals: després de prometre ajudar Catalunya si aquesta rebutjava Felip V, Anglaterra va canviar d'opinió i va abandonar els catalans a la seva sort.

Núm. 731, 16 de maig de 2005. AVENTURES D'UN CADÀVER.

La història és ben coneguda: el 30 d'abril de 1945, al búnquer de la cancelleria del Reich, enmig d'un clima de ressons wagnerians i shakesperians, Adolf Hitler i la seva esposa, Eva Braun, se suïciden. La caiguda de Berlín i del III Reich va ser el començament de l'última peripècia del führer alemany, la del seu cadàver, que va anar d'un lloc a l'altre fins a la seva destrucció definitiva el 1970.

Núm. 727, 18 d'abril de 2005. EL VIVER DELS ESCRIPTORS.

L'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), en què s'han forjat molts noms de la nostra actual literatura, compleix 25 anys i es consolida com una organització de suport als creadors. Com totes les entitats del teixit cívic català, ha patit etapes de desvitalització, però ara reprèn una línia d'activisme a favor dels nous autors.

Núm. 723, 21 de març de 2005. GLOP A GLOP, VERS A VERS.

Retornen a Barcelona els espais de trobada i de tertúlia, amb les novetats d'ésser freqüentats per un públic jove i que alguns es consoliden com a centres creatius. Algú va dir que el segle XXI seria el de la recuperació de les humanitats. Si més no, la nova centúria s'ha iniciat a la ciutat amb un rebrot dels cafès literaris, les penyes i els llocs de recitals. El Raval n'és un nucli especial, però n'hi ha a tot arreu.

Núm. 719, 21 de febrer de 2005. LA ULLADA CATALANA DE CERVANTES.

La celebració dels 400 anys de la publicació del Quixot és un bon motiu per recuperar aquella part de l'obra que fa referència a la realitat catalana de l'època. S'ha parlat molt dels elogis que dedica l'autor a Barcelona, l'única ciutat que visiten el cavaller i el seu escuder, però la presència catalana en les aventures del famós “hidalgo” va més enllà. Un dels pocs personatges reals que apareixen al llibre és Perot Rocaguinarda, d'Oristà, bandoler i activista en les lluites entre nyerros i cadells.

Núm. 716, 31 de gener de 2005. EL FALAÇ ELOGI DE L'ESPOLI DOCUMENTAL DE LA GUERRA CIVIL.

Arran de la decisió del Govern de retornar la documentació que el franquisme havia arrabassat de Catalunya després de la guerra civil per dipositar-la a Salamanca i utilitzar-la en la repressió contra els vençuts, un diari estatal va publicar un editorial lamentable que recordava que arxius i museus han tingut el seu origen en el robatori o la confiscació i que un patrimoni comú no s'hauria de trencar per reclamacions territorials. En aquest article, Jordi Mata ataca que es defensi amb arguments delictius allò que també va ser i és un delicte.

Núm. 708, 6 de desembre de 2004. EL VINCLE ENTRE CATALUNYA I GIBRALTAR.

Contra el silenci al voltant de la participació de 350 catalans en la presa de Gibraltar per part d'anglesos i holandesos el 4 d'agost de 1704, i tot coincidint amb el tricentenari de la invasió, una delegació de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) va viatjar al penyal per recordar aquell fet. La visita a les autoritats gibraltarenques, però, no va estar exempta de polèmica.