SAPIENS. Revista mensual d'història
Núm. 277, abril de 2025. LECTURES A FLOR DE PELL.
Sembla el nom d’una malaltia, i per a algú és possible que ho sigui. La bibliopègia antropodèrmica, però, és la pràctica d’enquadernar llibres amb pell humana. Un assumpte tabú. Tanmateix, de tant en tant, els mitjans provoquen esgarrifances en difondre la troballa d’algun exemplar confegit amb un material sensible per definició.
Núm. 277, abril de 2025. SÀPIENS NEGRE. UN MELODRAMA "MADE IN HOLLYWOOD".
Article sobre l'assassinat a Beverly Hills, Estats Units, del gàngster Johnny Stompanato, el 1958.
Núm. 276, març de 2025. LA BATALLA MÉS RIDÍCULA DE LA HISTÒRIA.
El 1788, prop de l'actual ciutat romanesa de Caransebes, va tenir lloc un esdeveniment bèl·lic tan extraordinari que els estudiosos de la història militar encara debaten què hi ha de real i què de llegendari en l'incident: un exèrcit, sota els efectes de l'alcohol i el pànic, i sense un enemic que l'ataqués, va aconseguir derrotar-se a si mateix.
Núm. 276, març de 2025. SÀPIENS NEGRE. LA PLOMA NO ÉS MÉS FORTA QUE L'ESPASA.
Article sobre l'assassinat a Mannheim, Alemanya, del dramaturg August von Kotzebue, el 1819.
Núm. 275, febrer de 2025. ROSSINI, EL COMPOSITOR GOLAFRE.
Si un nom propi vincula música i gastronomia és el de Gioachino Rossini, cèlebre compositor d'òperes italià i alhora un amant fervent de la cuina que va confegir receptes a l'altura del seu famós Il barbiere di Siviglia, a banda d'inspirar xefs que van homenatjar-lo en batejar amb un alla Rossini algun dels plats que van crear.
Núm. 275, febrer de 2025. SÀPIENS NEGRE. SALTAR-SE EL CINQUÉ MANAMENT.
Article sobre l'assassinat a Nova York de la minyona d'una rectoria, el 1913.
Núm. 274, gener de 2025. SÀPIENS NEGRE. LES ESMOLADES DENTS DEL CANCELLER.
Article sobre l'assassinat a Santiago de Xile d'un empleat de l'ambaixada alemanya, el 1909.
Núm. 273, desembre de 2024. SÀPIENS NEGRE. ÉS PERILLÓS TREURE EL CAP PER LA FINESTRA.
Article sobre l'assassinat a Barcelona del mafiós Raymond Vaccarizi, el 1984.
Núm. 272, novembre de 2024. SÀPIENS NEGRE. MATAR A MATARÓ.
Article sobre l'assassinat a Mataró del polític Josep Gallifa i Ros, el 1849.
Núm. 271, octubre de 2024. SÀPIENS NEGRE. EL TELEGRAMA DELATOR.
Article sobre l'assassinat a Londres de Cora Turner, artista de music-hall, el 1910.
Núm. 270, setembre de 2024. SÀPIENS NEGRE. EL CORONEL NO TENIA QUI LI ESCRIVÍS.
Article sobre l'assassinat a Barcelona de Dolors Parrella, baronessa de Senaller, el 1855.
Núm. 269, agost de 2024. SÀPIENS NEGRE. LA LLARGA MORT D'UN PRESIDENT.
Article sobre l'assassinat a Washington del president estatunidenc James Abram Garfield el 1881.
Núm. 268, juliol de 2024. SÀPIENS NEGRE. UN CARNAVAL DESTRALER.
Article sobre l'assassinat d'una mare i el seu fill a L'Armentera, Girona, el 1894.
Núm. 267, juny de 2024. SÀPIENS NEGRE. UN CRIM GENS V(B)ULGAR.
Article sobre l'assassinat de l'escriptor i periodista búlgar Georgi Markov el 1978.
Núm. 266, maig de 2024. SÀPIENS NEGRE. MATAR EN NOM DEL REI FELIP.
Article sobre l'assassinat del príncep neerlandès Guillem d'Orange-Nassau el 1584.
Núm. 265, abril de 2024. CLAVÉ. MÚSIC I POLÍTIC REVOLUCIONARI.
El nom de Josep Anselm Clavé, nascut fa dos-cents anys, remet ineludiblement al mon de la música i, en concret, al de la polifonia, un art que va ser cabdal en el progrés de l'associacionisme i l'obrerisme a Catalunya. Tanmateix, el seu prestigi en aquesta àrea ha amagat les facetes de polític i home d'acció, en les quals va adquirir un protagonisme notable. De tocar en cafès on trobava gent amb qui compartia inquietuds socials, va passar a tenir diversos càrrecs, com regidor, president de la Diputació, governador civil i diputat.
Núm. 265, abril de 2024. SÀPIENS NEGRE. EL CRIM DE LA NENA DEL POU.
Article sobre l'assassinat amb rerefons supersticiós d'una nena a la localitat alacantina de Sant Vicent del Raspeig el 1924.
Núm. 264, març de 2024. SÀPIENS NEGRE. LA MÀ DEL MORO AHMED.
Article sobre l'assassinat a Palma del prevere Martí Mascort el 1731.
Núm. 263, febrer de 2024. SÀPIENS NEGRE. LA LETAL ESPOSA DEL MINISTRE.
Article sobre l'assassinat a París del director del diari Le Figaro, Gaston Calmette, el 1914.
Núm. 262, gener de 2024. EL CASTELL DE FRANKENSTEIN.
A pocs quilòmetres de la ciutat alemanya de Darmstadt hi ha una fortalesa el nom de la qual, Frankenstein, ha quedat vinculat per sempre més a la novel·la homònima de Mary Shelley, considerada per molts el text fundador del gènere de ciència-ficció. Més desconegut és que algú que hi va néixer, Johann Konrad Dippel (1673-1734), teòleg, químic i metge afeccionat a les controvèrsies religioses i que afirmava ser capaç d'allargar la vida humana, pogués haver inspirat el personatge protagonista: Victor Frankenstein.
Núm. 262, gener de 2024. SÀPIENS NEGRE. ASSASSINAT A LA CATEDRAL.
Article sobre l'assassinat de l'arquebisbe de Canterbury, Thomas Becket, el 1170.
Núm. 261, desembre de 2023. SÀPIENS NEGRE. DEL PANTÀ A L'ALTAR.
Article sobre l'assassinat de la camperola Maria Goretti el 1902, posteriorment declarada santa.
Núm. 260, novembre de 2023. EL COP DE MÚNIC.
El 9 de novembre del 1923, un partit polític d'àmbit regional, el NSDAP, Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, comunament conegut com a Partit Nazi), va fracassar en intentar fer un cop d'estat a Baviera, cop que va tenir la seva escena inicial a la major cerveseria de la capital, Múnic. Era el primer pas per apoderar-se d'Alemanya i restaurar l'honor d'un país que havia estat humiliat a la Primera Guerra Mundial i en el Tractat de Versalles. Malgrat el fiasco, el líder del partit, Adolf Hitler, va assolir notorietat en el procés que va portar-lo un temps a la presó i va iniciar el seu ascens.
Núm. 260, novembre de 2023. ANIMALADES DE LA JUSTÍCIA.
En l'època medieval, i posteriorment, no era estrany veure gossos, rates, porcs i, fins i tot, un papagai davant d'un jutge. Durant segles, diverses espècies van ser sotmeses a lleis pensades per i per a les persones, perquè, segons la mentalitat d'aquells temps, els animals tenien consciència moral i distingien el bé del mal igual que els humans.
Núm. 259, octubre de 2023. SÀPIENS NEGRE. UN CRIM POLÍTIC A BARCELONA.
Article sobre l'assassinat del rei got Ataulf el 415.
Núm. 258, setembre de 2023. SÀPIENS NEGRE. L'ESPARTER TROSSEJAT.
Article sobre l'assassinat de l'esparter català Pere Batllori el 1872.
Núm. 257, agost de 2023. SÀPIENS NEGRE. UNA TRAGÈDIA SHAKESPEARIANA?
Article sobre l'assassinat del comerciant anglès Thomas Arden el 1551.
Núm. 256, juliol de 2023. DOLORS BONELLA. MÉS FAMOSA QUE LA MONYOS.
Hi ha misteris que esdevenen populars no pel grau de truculència o magnitud, sinó per la singularitat i l'extravagància d'aquells que els van protagonitzar. Aquest va ser el cas d'un personatge icònic de la primera meitat del segle XX barceloní, una dona plena de secrets i motiu de rondalles i coneguda aleshores i per sempre com la Monyos. Afectada per un trastorn mental, va bellugar-se per la Rambla al llarg de quatre dècades i la seva identitat encara és objecte de controvèrsia.
Núm. 256, juliol de 2023. LA HISTÒRIA... EN ROSA. BONAPARTE AL DIVAN.
Article sobre la princesa Maria Bonaparte, una aristòcrata que va exercir de psicoanalista. Amb aquest lliurament, finalitza la secció.
Núm. 255, juny de 2023. LA HISTÒRIA... EN ROSA. VIDES PARAL·LELES?
Article sobre una avantpassada de Diana Spencer del mateix nom que va viure al segle XVIII.
Núm. 254, maig de 2023. LA HISTÒRIA... EN ROSA. ESMORZARS SENSE GOTA DE LLET.
Article sobre els remeis contra la masturbació del doctor John Harvey Kellogg, promotor dels corn flakes.
Núm. 253, abril de 2023. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LES ARRELS GAIS DE LA DEMOCRÀCIA.
Article sobre la trama que va enderrocar la tirania a l'Atenes del segle VI aC.
Núm. 252, març de 2023. LA INVASIÓ DE LES RATES.
Les rates, aparegudes per primera vegada a l'Àsia Continental ara fa entre tres i sis milions d'anys, solen ser un maldecap per a diverses administracions locals. El confinament i la reducció de substàncies químiques dels rodenticides han provocat la seva proliferació. La relació entre rates i humans no és pas nova; de fet, ha estat una constant al llarg de la història.
Núm. 252, març de 2023. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL BISBE ESTÀ BOIG!
Article sobre els conflictes en l'Església castellana del segle XIII amb el concubinat com a motiu.
Núm. 251, febrer de 2023. LA BALADA DELS (AUTÈNTICS) DALTON.
El 1951, a la popular sèrie de còmics Lucky Luke van aparèixer els qui des d'aleshores han estat els antagonistes per excel·lència de l'heroi, els germans Dalton, un quartet de dolents entranyables i barroers que estan basats en una banda de delinqüents reals que va assaltar trens i bancs entre el 1890 i el 1892. Però la història dels veritables Dalton no va ser precisament còmica.
Núm. 251, febrer de 2023. LA HISTÒRIA... EN ROSA. PAU, CELLES PINTADES I DENTS NEGRES.
Article sobre els tractaments de bellesa a la societat japonesa del període Heian.
Núm. 250, gener de 2023. SEXE, POLÍTICA I ALGUNES DIMISSIONS.
Fa vint-i-cinc anys esclatava l'anomenat escàndol Lewinsky, un afer de faldilles que implicava el president dels Estats Units, Bill Clinton, i una empleada de la Casa Blanca, i que es va afegir a la llista de casos de governants amb un comportament massa humà per als qui volien -i volen- una societat instal·lada en un cànon moral rígid.
Núm. 250, gener de 2023. LA HISTÒRIA... EN ROSA. SENSE MANIES A L'HORA D'"INCARLA".
Article sobre els costums sexuals i matrimonials de la societat inca.
Núm. 249, desembre de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UNA BORBÓ NEGRA?
Article sobre la suposada filla il·legítima de Maria Teresa d'Àustria, esposa de Lluís XIV.
Núm. 248, novembre de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. DO DE PIT... I CUIXA?
Article sobre els castrati, els cantors masculins més famosos i rics dels segles XVII i XVIII.
Núm. 247, octubre de 2022. LA MARXA SOBRE ROMA.
L'octubre del 1922 milers de feixistes es dirigiren cap a Roma amb l'objectiu de pressionar el rei Víctor Manuel III perquè els cedís el poder. Es tractava d'un cop d'estat. En una Itàlia en plena crisi econòmica i desenganyada pels resultats de la Primera Guerra Mundial, el feixisme, ideologia sorgida només tres anys abans, imposava la seva llei. Les conseqüències d'aquell triomf encara són presents.
Núm. 247, octubre de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. L'ART DE FUGIR DEL MARIT.
Article sobre els problemes de Ferran VII d'Espanya per consumar el matrimoni amb la tercera esposa.
Núm. 246, setembre de 2022. EL DIARI PERDUT DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.
Tant la historiografia britànica com l'espanyola no han parat gaire esment a la presència de catalans a la presa de Gibraltar el 1704, durant la Guerra de Successió. Gràcies al dietari de Francesc de Casamitjana, militar garrotxí que va exercir de secretari del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt i va ser testimoni dels fets, podem conèixer detalls fins ara desconeguts de la funció que van tenir els catalans en aquell succés.
Núm. 246, setembre de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. COMPTE AMB EL COMTE (D'EMPÚRIES).
Article sobre el text més antic al·lusiu a la repressió dels homosexuals a Catalunya.
Núm. 245, agost de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. ONAN, LA LLEGENDA.
Article sobre l'origen bíblic i el significat del mot onanisme, entès com a sinònim de masturbació.
Núm. 244, juliol de 2022. ESCÀNDOL AL CONVENT.
Política, heretgia, possessions demoníaques, sexe, art i personatges d'alta volada de l'imperi hispànic. Tots aquests ingredients es van barrejar en un establiment religiós del Madrid de Felip IV, un monestir que va ser l'escenari d'uns esdeveniments singulars que van posar de manifest el perfil supersticiós i llibertí d'una societat que presumia de devota.
Núm. 244, juliol de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. DE GANDHI COM A (TEÒRIC) GANDUL ERÒTIC.
Article sobre el controvertit comportament del líder espiritual indi, que públicament havia abraçat la castedat.
Núm. 243, juny de 2022. LA CONQUESTA CATALANA DE SARDENYA.
El lligam històric entre Sardenya i Catalunya va més enllà del fet que l’illa pertanyés a la corona d’Aragó durant 400 anys. La tasca de dominar els sards, un poble que es va anar revoltant contra la presència estrangera, dessagnaria l’imperi del casal de Barcelona al llarg d’un segle i escaig i tindria una incidència cabdal en la seva evolució política, que fins i tot va incloure un canvi dinàstic.
Núm. 243, juny de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. L'ÀRBITRE DE LA MODA MASCULINA.
Article sobre George Beau Brummell, prototip de la figura del dandi.
Núm. 242, maig de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. HITCHCOCK, ENTRE EL VERTIGEN I EL FRENESÍ.
Article sobre l'obsessió del director de cinema amb un determinat tipus d'actriu.
Núm. 241, abril de 2022. LA PIRATA MÉS PODEROSA DE LA HISTÒRIA.
Durant anys va ser temuda per l'Imperi xinès i per la majoria de potències occidentals que comerciaven als mars de la Xina. Al segle XIX, Zheng Shih va comandar una imponent flota de tres-cents vaixells i quaranta mil persones. El seu nom, malgrat que ignorat força temps, no pot faltar a la llista dels pirates més cruels i influents de la història.
Núm. 241, abril de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UNA VACUNA (FRUSTRADA) CONTRA L'ABSOLUTISME.
Article sobre Johann Friedrich Struensee, un metge il·lustrat que va intentar reformar Dinamarca en la segona meitat del segle XVIII.
Núm. 240, març de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LA BARONESSA QUE ES VESTIA DE BARÓ.
Article sobre l'escriptora George Sand i la seva preferència per la indumentària masculina.
Núm. 239, febrer de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EINSTEIN, EMOCIONALMENT RELATIU.
Article sobre la poca empatia del científic vers els seus familiars més propers.
Núm. 238, gener de 2022. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL PRÍNCEP, LA CORISTA... I ELS ALCAVOTS.
Article sobre una trama planejada el 1908 per casar un maharajà de l'Índia amb una ballarina malaguenya.
Núm. 237, desembre de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. AVE, CÈSAR, REINA DE BITÍNIA!
Article sobre les suposades relacions sexuals entre Juli Cèsar i Nicomedes IV de Bitínia.
Núm. 236, novembre de 2021. AL-ÀZRAQ, EL MALSON DE JAUME I.
L'alçada mítica de Jaume I ha deixat en un segon pla molts noms vinculats a la seva persona, també als seus grans enemics. Entre ells, el més significatiu va ser al-Àzraq, cabdill musulmà contra l'avenç cristià en terres valencianes i un personatge desconegut per a la gran majoria del públic. En aquest article es recupera la memòria d'un home que ha esdevingut una figura més folklórica que històrica.
Núm. 236, novembre de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UN COI DE PERRUCA.
Article sobre com Carles II d'Anglaterra col·leccionava pèls púbics de les seves amants.
Núm. 235, octubre de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. CÀSTING DE NÚVIES PER A IVAN EL TERRIBLE.
Article sobre com els primers tsars de Rússia escollien esposa.
Núm. 234, setembre de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. PROHIBITS ELS MELICS!
Article sobre el Codi Hays, que es va usar per censurar els films a Hollywood entre 1934 i 1968.
Núm. 233, agost de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UNA "OKTOBERFEST" AL NIL.
Article sobre les festes amb que els antics egipcis celebraven la renovació de la vida.
Núm. 232, juliol de 2021. UN MALVAT ANOMENAT HOLMES.
Qui entrava al seu hotel de Chicago tenia poques possibilitats de sortir-ne viu. Es calcula que en el context de l'Exposició Universal del 1893 va matar unes dues-centes persones. Estafador, violent, bígam i maquiavèl·lic. Aquesta és la història del primer assassí en sèrie documentat, Henry Howard Holmes, àlies de Herman Webster Mudgett, un metge sobre el que s'ha especulat que pogués ser l'autèntic Jack l'Esbudellador.
Núm. 232, juliol de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UNA TREMPERA PER A L'ETERNITAT.
Article sobre l'estàtua funerària del periodista Victor Noir, objecte d'adoració eròtica.
Núm. 231, juny de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. I VA PARIR, L'ÀVIA?
Article sobre les suposades relacions íntimes de l'emperador Carles V amb la seva aviastra, Germana de Foix.
Núm. 230, maig de 2021. LA VIDA PRIVADA DE NAPOLEÓ.
“Quina novel•la, la meva vida!”, va exclamar Napoleó Bonaparte al seu exili a Santa Helena davant el comte Emmanuel de Las Cases, el memorialista que impulsaria la seva llegenda. 200 anys després del seu traspàs, milers de llibres i obres audiovisuals sobre el temps i la figura del cors, que inclouen també el seu vessant humà -el fill que volia complaure la mare, el germà que va fer de pare, el marit enamorat i obcecat per tenir descendència-, palesen l’èxit perdurable de la novel•la de l’emperador.
Núm. 230, maig de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. FER EL SALT (D'ALÇADA) ALS NAZIS.
Article sobre l'atleta olímpica alemanya Dora Ratjen..., que en realitat era Heinrich Ratjen.
Núm. 229, abril de 2021. EL NAUFRAGI DE FERRAN VII.
No tots els negocis de la monarquia espanyola han tingut èxit. El 1817, Ferran VII, assessorat per alguns amics, va comprar a Rússia una flota que va resultar ser una desferra. Malgrat els intents d'ocultar la beneiteria del rei, l'estafa va fer trontollar la corona. Si s’escrivís un llibre sobre les preses de pèl històriques en que la corrupció va ser un factor destacat, aquest cas ocuparia un lloc d’honor.
Núm. 229, abril de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. QUAN TALLAR ÉS CONVENIENT.
Article sobre les dificultats de Lluís XVI i Maria Antonieta per consumar el seu matrimoni.
Núm. 228, març de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. INVERSIÓ DE ROLS A L'AFRICANA.
Article sobre la reina Nzinga Mbandi (1582-1663), símbol de la resistència al colonialisme a l'actual Angola.
Núm. 227, febrer de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL CLUB DE LA MITJANIT.
Article sobre l'anomenat Club del foc infernal, a la Gran Bretanya del segle XVIII.
Núm. 226, gener de 2021. LA HISTÒRIA... EN ROSA. ME'N VAIG DE CASA! (SI PUC).
Article sobre els conflictes entre Frederic II de Prússia i el seu pare.
Núm. 225, desembre de 2020. ELIONOR D'AQUITÀNIA. LA REINA MÉS PODEROSA.
Duquessa, dos cops reina, mare de sobirans cèlebres, participant en una croada, mecenes, model per a personatges literaris, renovadora de costums cortesans, conspiradora, presonera, objecte de maledicències i llegendes que marquen la seva biografia... Què no va ser, Elionor d'Aquitània? En l'univers masculí en que va haver de bellugar-se, es va erigir com la personalitat femenina més extraordinària del segle XII.
Núm. 225, desembre de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. CAPATS, PERÒ CAPACITATS.
Article sobre els eunucs xinesos i el seu servei a la cort imperial.
Núm. 224, novembre de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LA INQUISICIÓ VS LES LESBIANES.
Article sobre els processos inquisitorials contra una parella de lesbianes a l'Espanya del segle XVII.
Núm. 223, octubre de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. "CUCURRUCUCÚ PALOMA..."
Article sobre l'amor cap als coloms del científic i inventor Nikola Tesla.
Núm. 222, setembre de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. PERE, EL CATÒLIC... DE CINTURA EN AMUNT.
Article sobre el comte de Barcelona i rei d'Aragó que va perdre una batalla després d'una suposada nit de disbauxa.
Núm. 220, juliol de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL BORBÓ MÉS BANDARRA.
Article sobre Lluís Ferran d'Orleans, l'infant espanyol heterodox per excel·lència.
Núm. 219, juny de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LA "MERVEILLEUSE" CABARRÚS.
Article sobre l'espanyola més famosa de la Revolució Francesa.
Núm. 218, maig de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. QUAN ES VA INVENTAR, L'AMOR?
Article sobre les anomenades corts d'amor suposadament creades per Elionor d'Aquitània.
Núm. 217, abril de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. HELIOGÀBAL: FOLL O TRAPELLA?
Article sobre les extravagàncies públiques i privades de l'emperador romà Heliogàbal.
Núm. 216, març de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UNES NOCES AMB MOLTES NOSES.
Article sobre la caòtica boda a Figueres de Felip V i Maria Lluïsa Gabriela de Savoia.
Núm. 216, març de 2020. RODOLF II, L'EMPERADOR COL·LECCIONISTA DE PRODIGIS.
Rodolf II d'Habsburg (1552.1612), sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, tolerant en matèria religiosa i amant de les arts, les ciències i l'ocultisme, va defugir els seus deures dinàstics atret per la voluntat de reunir un conjunt d'objectes extraordinaris que li conferiria una reputació de vegades sinistra.
Núm. 215, febrer de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LA PRIMERA "PÉRDIDA DE ESPAÑA".
Article sobre la llegenda que atribueix a la luxúria del rei visigot Roderic la invasió musulmana d'Hispània el 711.
Núm. 214, gener de 2020. LA HISTÒRIA... EN ROSA. ARA NO VE NADAL...
Article sobre la prohibició del Nadal a Anglaterra a mitjan segle XVII.
Núm. 214, gener de 2020. LES DONES DE VERDAGUER.
L'home destinat a ser un símbol de la Renaixença, el prevere i alhora primer "poeta del poble" que a més va tornar a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària, va viure sempre envoltat de dones que van marcar-li el caràcter, les decisions i fins i tot l'obra poètica, a banda de ser determinants en episodis que van amargar-lo i posar en qüestió la seva salut mental davant els poderosos de l'època.
Núm. 213, desembre de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UNA (MALA) BALLARINA PER A UNA REVOLUCIÓ.
Article sobre Lola Montez, favorita de Lluís I de Baviera i causa del seu destronament.
Núm. 213, desembre de 2019. LA CONSPIRACIÓ DE LISBOA.
L'extinció de la Casa d'Avís va fer que la corona de Portugal recaigués en els reis de Castella i Aragó, que d'aquesta manera acomplien el somni de la unitat peninsular. Però la voluntat uniformitzadora del comte duc d'Olivares va dur els portuguesos a aixecar-se contra el sobirà i buscar-li substitut.
Núm. 212, novembre de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. FER L'AMOR I LA GUERRA.
Article sobre el Batalló Sagrat de Tebes, format per 150 parelles d'amants.
Núm. 211, octubre de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. ESCOLLITS I COLLITS PELS PEBROTS.
Article sobre la manera de constatar la condició masculina dels papes de Roma quan se'ls elegia.
Núm. 211, octubre de 2019. EL MARQUÈS DE SADE... NO ERA TAN SÀDIC.
La fama no està exempta de perills, però la mala fama sol atraure'ls amb la potència d'un imant. El marquès de Sade, filòsof i llibertí del segle XVIII, va ser l'exponent d'una societat en què la depravació era un passatemps, i els actes descrits en la seva obra van donar origen a un concepte que remet a violència i crueltat.
Núm. 210, setembre de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL FINAL FELIÇ DE FÉLIX FAURE.
Article sobre la mort en ple coit d'un dels presidents de la III República Francesa.
Núm. 209, agost de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. MORT D'UN COP DE BANYA?
Article sobre l'assassinat a Madrid del comte de Villamediana, suposadament enamorat de la reina Isabel de Borbó.
Núm. 208, juliol de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL CANTÓ FOSC DE THOMAS JEFFERSON.
Article sobre la família que el president nord-americà va crear amb una esclava mulata.
Núm. 207, juny de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. L'HAREM CONTRA EL FARAÓ.
Article sobre la conspiració que va causar la mort de Ramsès III.
Núm. 207, juny de 2019. LA PRESA (DE PÈL) DE LA BASTILLA.
Símbol del despotisme a França des que el cardenal Richelieu va convertir-la en presó, la fortalesa de la Bastilla havia deixat de ser un bastió inexpugnable quan el poble la va assaltar el juliol del 1789, però la llegenda sobre el lloc va circular més ràpid que la realitat.
Núm. 206, maig de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. FADO DO NECROFILIA.
Article sobre la macabra relació entre Pere I de Portugal i Agnès de Castro.
Núm. 205, abril de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL SOLDÀ LES PREFEREIX GROSSES.
Article sobre els contundents gustos eròtics del soldà Ibrahim I.
Núm. 204, març de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LA FAMÍLIA PERDUDA DE MUSSOLINI.
Article sobre la bigàmia del dictador feixista.
Núm. 204, març de 2019. IMHOTEP, EL GRAN ARQUITECTE EGIPCI.
D'un temps ençà el nom d'Imhotep ha quedat vinculat a films de terror i aventures d'ambient egipci, circumstància que ha ocultat que l'autèntic Imhotep fou un personatge extraordinari del segle XXVII aC que va ser el primer arquitecte i el primer metge conegut de la història. La magnitud del seu prestigi li va valer el rang de deu, i com a tal va ser adorat durant més de 2.000 anys.
Núm. 203, febrer de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. AUGUST I EL SEU DISGUST.
Article sobre els escàndols de Júlia, filla de l'emperador romà August.
Núm. 202, gener de 2019. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LLEGIU I CARDEU EN CATALÀ.
Article sobre el primer tractat eròtic europeu, escrit en llengua catalana.
Núm. 201, desembre de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UN TRIANGLE ESCALES AVALL.
Article sobre la mort de l'esposa del favorit d'Elisabet I d'Anglaterra.
Núm. 200, novembre de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LA BONA VISTA DE L'ENCEGADA JUSTÍCIA.
Article sobre el judici a l'hetera Frine a la Grècia clàssica.
Núm. 199, octubre de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LA BELTRANEJA O LA IN VITRO?
Article sobre el discutit vincle familiar entre Enric IV de Castella i Joana la Beltraneja.
Núm. 199, octubre de 2018. EL CONTE HISTÒRIC. EL CASC DE CARLES IV.
Un milionari compra una relíquia amb el desig de guanyar-se els elogis de la societat. I convida un professor a inspeccionar la peça...
Núm. 198, setembre de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL MOTLLE DE L'ENFANT TERRIBLE.
Article sobre la relació entre els poetes Paul Verlaine i Arthur Rimbaud.
Núm. 197, agost de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. DE PUTES AMB TOTES LES DE LA LLEI.
Article sobre un bordell a València entre els segles XIV i XVII com a exemple de prostitució legalitzada.
Núm. 197, agost de 2018. PORT ROYAL: CIUTAT PIRATA.
Quan l'illa de Jamaica es trobava sota poder anglès, Port Royal va ser, durant la segona meitat del segle XVII, "la ciutat més malvada de la Terra" i la `Sodoma del Nou Món'. Però l'abundància de diners, l'abús de l'alcohol i la luxúria desenfrenada en aquest niu de pirates del Carib tindria el seu càstig... diví!
Núm. 196, juliol de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. EL MORTAL VALOR DE L'HONOR.
Article sobre els duels i algunes de les seves víctimes.
Núm. 195, juny de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. LA VIOLACIÓ QUE VA DESTRONAR UN REI.
Article sobre l'episodi mític que va causar la fi de la monarquia a Roma.
Núm. 194, maig de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. MARX, EL MARXÓS.
Article sobre les contradiccions entre el pensament i el comportament de Karl Marx.
Núm. 193, abril de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. ÉON, AMB LLICÈNCIA PER TRANSVESTIR-SE.
Article sobre l'espia francès Charles d'Éon, que va fingir ser una dona durant mitja vida.
Núm. 193, abril de 2018. ESPIES INDUSTRIALS PER REVOLUCIONAR EL PAÍS.
A les acaballes del segle XVII, Catalunya era el territori hispànic en què la indústria, sobretot la del sector tèxtil, estava més avançada. Tanmateix, per ser competitius, els fabricants van haver de recórrer a l'espionatge al llarg d'un segle i mig.
Núm. 192, març de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. L'ESPOSA POLONESA DE NAPOLEÓ.
Article sobre el rerefons polític de la relació sentimental entre l'emperador i la comtessa Maria Walewska.
Núm. 191, febrer de 2018. LA HISTÒRIA... EN ROSA. UNA REINA AMB MOLTA PREMSA.
Article sobre com va viure Victòria Eugènia de Battenberg el fet de ser reina d'Espanya i esposa d'Alfons XIII.
Núm. 190, gener de 2018. LA MEVA NOTÍCIA. FINS A ACONSEGUIR-HO!
Breu sobre com s'enfronten diferents països a un passat nefast. Amb aquest lliurament, finalitza la secció.
Núm. 189, desembre de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. TOCAR ALLÒ QUE NO SONA.
Breu sobre les prioritats de la policia a propòsit del robatori a Barcelona d'un violí del 1740.
Núm. 188, novembre de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. UN PASSAT CARA AL SOL.
Breu sobre les finalitats polítiques de la presència de la història en les notícies d'Espanya.
Núm. 187, octubre de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. ENGEGAR-NE UNA DE FRESCA.
Breu sobre la troballa d'un pa de pessic d'un segle d'antiguitat a l'Antàrtida.
Núm. 187, octubre de 2017. FAM, PESTA I GUERRA.
"Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagues majors que Déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra." Amb aquestes paraules un testimoni d'excepció, l'artesà Miquel Parets, va descriure una etapa convulsa de la nostra història en relatar un episodi tan tràgic com desconegut: la pesta que es va abatre sobre Barcelona el 1651, a les acaballes de la guerra dels Segadors.
Núm. 186 (especial), setembre de 2017. UNA NISSAGA SOBIRANA.
Segle VIII. Quan els musulmans van liquidar el poder del regne visigot de Toledo i van amenaçar els francs, el territori fronterer entre uns i altres, la futura Catalunya, va quedar a la mercè de ràtzies de tots dos bàndols per controlar una zona clau. Del caos i la llunyania dels centres de poder rivals, se'n van aprofitar nobles locals per establir una nova dinastia governant que va saber imposar la seva autoritat.
Núm. 185, setembre de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. MACHU-PICCHU I POCA CABUDA.
Breu sobre la massificació turística a la ciutadella inca de Machu-Picchu.
Núm. 184, agost de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. CONTENIDORS PER LLENÇAR-HI CULTURA.
Breu sobre el rescat a Vigo de peces prehistòriques llençades a un contenidor de runa.
Núm. 183, juliol de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. LA VERGE ROBADA I RETORNADA.
Breu sobre el cinquantenari del robatori de la Mare de Déu de Núria al seu santuari de la Vall de Núria, Girona.
Núm. 182, juny de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. MAUSOLEU D'HISTÒRIA.
Breu sobre la inauguració a Brussel·les de la Casa de la Història Europea.
Núm. 181, maig de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. LIQUIDACIONS I SALDOS DE LENIN.
Breu sobre la venda d'una estàtua gegant de Lenin en una subhasta a Ucraïna.
Núm. 180, abril de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. EXPEDIENT W, DE WINSTON.
Breu sobre un text inèdit de Winston Churchill amb reflexions a propòsit de la recerca de vida extraterrestre.
Núm. 179, març de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. UN RECICLATGE IRÒNIC.
Breu sobre l'ús que es fa a Brasil dels óssos del criminal de guerra nazi Josef Mengele.
Núm. 178, febrer de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. ‘POKÉMON' VIATJA EN EL TEMPS.
Breu sobre com l'Ajuntament de Moscou ha aprofitat l'aplicació Pokémon Go per ensenyar història de la ciutat.
Núm. 177, gener de 2017. LA MEVA NOTÍCIA. REFRENAR REFERÈNDUMS.
Breu sobre la revelació d'Adolfo Suárez en una entrevista inèdita de no sotmetre la monarquia a referèndum.
Núm. 175, novembre de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. UNA TASCA FARAÒNICA.
Breu sobre la gestió privada de les piràmides de Gizeh.
Núm. 174, octubre de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. QUE N'APRENGUIN!
Breu sobre l'exhumació a Pamplona de les restes dels generals Mola i Sanjurjo.
Núm. 173 (especial), setembre de 2016. UNA DESAVINENÇA CONSTANT.
Els fets del 1640 tenen els precedents en un context de crisi general, tant política com econòmica, de la monarquia hispànica. La tendència dels monarques cap a l'absolutisme i una situació financera caòtica, van aprofundir les tensions entre la Corona de Castella i Catalunya fins a provocar la ruptura i el conflicte.
Núm. 172, setembre de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. LA CORONELA I EL GENERAL.
Breu sobre la polèmica generada per una exposició de contingut franquista davant el Born de Barcelona.
Núm. 171, agost de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. ÉS MILLOR PRENDRE-S'HO BÉ.
Breu sobre el lema d'un mosaic del segle III aC.
Núm. 170, juliol de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. EL DINER NEGRE MÉS LEGAL.
Breu sobre la introducció d'un rostre de dona en els bitllets de 20 dòlars.
Núm. 169, juny de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. MOLTA MERDA, ANNÍBAL!
Breu sobre la troballa d'excrements que podrien indicar la ruta de l'Exèrcit cartaginès pels Alps en la invasió d'Itàlia.
Núm. 168, maig de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. COMPRENSIÓ LECTORA, SÍ, JA...
Breu sobre la descoberta d'un exemplar de la primera edició de les obres de Shakespeare.
Núm. 167, abril de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. "RELOJ, NO MARQUES LAS HORAS..."
Breu sobre la desaparició del darrers testimonis directes de la Guerra Civil Espanyola.
Núm. 166, març de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. A PECAR COM DÉU MANA.
Breu sobre la subhasta d'una Bíblia del segle XVII coneguda com la "dels pecadors".
Núm. 165, febrer de 2016. LA CONSPIRACIÓ DELS VERINS.
Qualsevol guerra afavoreix que tota llei i tot escrúpol siguin bandejats si això permet aconseguir la victòria. Tanmateix, algun cop s'han produït determinats fets en un conflicte, considerats de naturalesa indigna, que han estat censurats pels comandaments dels bàndols enfrontats. Aquest va ser el cas de l'anomenada conspiració de les metzines, durant la guerra del Francès.
Núm. 165, febrer de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. NOVETAT PER SANT JORDI?
Breu sobre la publicació d'una edició crítica de Mein Kampf.
Núm. 164, gener de 2016. LA MEVA NOTÍCIA. SOM I SEREM RUÏNES.
Breu sobre la descoberta de les suposades restes de Sodoma.
Núm. 163, desembre de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. 'DONT CRY FOR ME', FALANGE.
Breu sobre un musical centrat en la figura de José Antonio Primo de Rivera.
Núm. 162, novembre de 2015. CAUDILLO POR LA GRACIA DE DIOS.
En menys de deu anys, el general Francisco Franco, antic gentilhome de cambra d'Alfons XIII, va passar de ser un conspirador tardà contra la II República espanyola a encapçalar un règim que, tot i ser una dictadura d'arrel feixista, anomenava "democràcia orgànica" i adoptava la disfressa d'una monarquia sense rei. Enmig, les circumstàncies d'una guerra civil sagnant i d'una guerra mundial van afavorir el seu accés al poder i que s'hi perpetués pel seu vessant anticomunista.
Núm. 161, octubre de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. MENYS ANTICS DEL QUE CREIEN.
Breu sobre la datació de l'antiguitat del poble basc.
Núm. 160 (especial), setembre de 2015. L'IMPULS DE LA RENAIXENÇA.
Les terres de llengua catalana no van restar al marge dels aires romàntics que es respiraven a Europa en el primer terç del segle XIX. Aquest esperit va dur els intel·lectuals de l'època, de Rubió i Ors a Jacint Verdaguer, a reivindicar el país i la seva llengua. Va ser un procés que va assentar les bases del futur catalanisme polític, sense pretendre-ho.
Núm. 159, setembre de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. ARRIAR BANDERES.
Breu sobre la petició de prohibició de la bandera confederada als Estats Units arran d'un crim múltiple amb motivacions racials.
Núm. 158, agost de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. VIDA (I MORT) DE GOSSOS.
Breu sobre la troballa de 8.000.000 d'animals momificats en una tomba egípcia.
Núm. 157, juliol de 2015. L'HORROR DELS CAMPS.
L'esfereïdor balanç de víctimes de l'Holocaust s'ha reduït a una xifra mítica, 6.000.000, i s'ha concentrat en el poble jueu, tot i que la bogeria xenòfoba del nazisme va anar molt més enllà. Com va ser possible? El clima de terror que els seus autors directes van instaurar a peu de carrer va beneficiar les actituds còmplices o passives de la ciutadania.
Núm. 156, juny de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. NORMES QUE FAN TUF DE RANCI.
Breu sobre la derogació d'una llei islandesa que permetia l'assassinat de bascos.
Núm. 155, maig de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. UNA CIUTADELLA A LA SABANA.
Breu sobre la troballa de ruïnes al Zoo de Barcelona.
Núm. 154, abril de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. ELS PENJATS DEL CRETACI.
Breu sobre la revelació que els dinosaures consumien substàncies psicotròpiques.
Núm. 154, abril de 2015. 10 MOMENTS ESTEL·LARS DE LA LLIBERTAT.
Quan Eugène Delacroix va pintar el 1830 La llibertat guiant el poble, va crear una imatge icònica d'un desig i d'uns actes que vénen de molt antic. L'ésser humà, amb l'afany de viure la vida plenament, ha hagut de conquerir drets i de combatre injustícies de mica en mica des de l'albada dels temps. En aquest article s'exposen esdeveniments o processos històrics que són una mostra d'aquesta lluita pel progrés.
Núm. 153, març de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. REVISAR JUDICIS.
Breu sobre la troballa a Jerusalem del possible escenari del judici de Jesús de Natzaret.
Núm. 152, febrer de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. L'ETERNITAT I LA MOMIFICACIÓ.
Breu sobre l'habitació d'un oficial mort a la Primera Guerra Mundial que s'ha mantingut inalterada durant un segle.
Núm. 151, gener de 2015. LA MEVA NOTÍCIA. HISTÒRIA "LOW COST".
Breu sobre el rerefons d'algunes subhastes d'objectes històrics.
Núm. 150, desembre de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. VOTS EXPLOSIUS.
Breu sobre el record d'antigues repressions militars amb motiu del 9N.
Núm. 149, novembre de 2014. LA "LLISTA FORBES" DE LA HISTÒRIA.
Amb la seva llista anual dels personatges més rics del món, la revista americana Forbes ha esdevingut un cèlebre aparador d'ostentació capitalista. En aquest article es fa una repassada dels personatges històrics que, sens dubte, en el seu temps haurien aparegut en les primeres posicions.
Núm. 149, novembre de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. PAL RERE PAL.
Breu sobre la descoberta de les restes del port des d'on Colom va salpar cap a Amèrica.
Núm. 148, octubre de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. BACILS AMB DENOMINACIÓ.
Breu sobre la possibilitat que l'origen de la grip espanyola del 1918 fos a Madrid.
Núm. 147 (especial), setembre de 2014. EL LLARG CAMÍ CAP A UN SETGE.
Abans d'arribar als fets del 1714, el conflicte global en què es va convertir la disputa dinàstica pel tron hispànic (1702-1713) va donar moltes voltes. Encerts i errors militars, esforços diplomàtics, traïció i cops de bona i mala fortuna van precipitar un desenllaç fatal per als catalans després del tractat d'Utrecht.
Núm. 146, setembre de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. L'ERRADA DE DARWIN.
Breu sobre el traspàs del darrer tripulant viu de l'avió que va llançar la primera bomba atòmica.
Núm. 145, agost de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. UNA QUIXOTADA.
Breu sobre la recerca de les restes de Cervantes.
Núm. 144, juliol de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. EL DO DE L'OPORTUNITAT.
Breu sobre el fet que Felip VI hagi estat proclamat rei d'Espanya el 19 de juny, dia de la destrucció de Xàtiva per part de Felip V el 1707.
Núm. 143, juny de 2014. EL NOU DESORDRE MUNDIAL.
"La guerra que havia de posar fi a totes les guerres" va tenir el seu epíleg en un conjunt de tractats que, amb la pretensió de reorganitzar el món per tal d'evitar més conflictes, van ser la llavor d'una catàstrofe pitjor que la viscuda entre el 1914 i el 1918. La societat de la postguerra, lluny d'imaginar tragèdies futures, començava a llepar-se les ferides alhora que assimilava modes i mentalitats que trencaven amb el passat més recent.
Núm. 142, maig de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. CORREU MARÍTIM A L'ILLA DE CRUSOE.
Breu sobre un missatge de fa més d'un segle trobat dins d'una ampolla a la mar Bàltica.
Núm. 141, abril de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. GENT AMB FE.
Breu sobre la recerca d'un suposat tresor japonès a Vietnam enterrat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial.
Núm. 140, març de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. FRED ALS CORS.
Breu sobre la troballa a Itàlia de cadàvers congelats de soldats de la Primera Guerra Mundial.
Núm. 139, febrer de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. LA HISTÒRIA COM A NOSA.
Breu sobre les crítiques que provoca la commemoració a Catalunya dels fets del 1714.
Núm. 138, gener de 2014. LA MEVA NOTÍCIA. PRIORITATS ARQUEOLÒGIQUES.
Breu sobre el deteriorament de les ruïnes de Pompeia.
Núm. 137, desembre de 2013. CARLEMANY. EL PARE D'EUROPA.
Emperador d'Occident, rei dels francs i dels llombards, protector de l'Església, impulsor del ressorgiment de la cultura i les arts llatines, considerat el creador de les monarquies francesa i alemanya i també el pare d'Europa, la figura de Carles I, Carlemany per a la posteritat, ha sovintejat en el món de les llegendes i ocupa un lloc central en la història dels segles VIII i IX.
Núm. 136, novembre de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. COMPARACIONS ODIOSES?
Breu sobre la falta de voluntat d'Espanya per jutjar els crims del franquisme.
Núm. 136, novembre de 2013. EL MARISCAL BARBABLAVA.
Si ha existit un personatge que ha passat amb promptitud de la condició d'heroi a la de brivall, aquest ha estat Gilles de Montmorency-Laval, baró de Rais (1405-1440). Company d'armes d'una llegenda i futura santa, Joana d'Arc, en la guerra dels Cent Anys, mariscal de França i un dels nobles més rics i poderosos de la seva època, avui és conegut com a assassí de nens, patrocinador d'alquimistes, bruixots i adoradors del diable (que aprofitaven la seva fe religiosa per estafar-lo sovint), i inspirador d'un cèlebre conte de Charles Perrault protagonitzat per un ogre.
Núm. 135, octubre de 2013. ELS ROMANOV I LA RÚSSIA IMPERIAL.
Van assolir el poder amb l'entronització de Miquel III el 1613 després d'una etapa de disturbis i el van perdre 304 anys més tard a conseqüència d'un nou període tumultuós, amb Nicolau II com a darrer sobirà. Entre un principi i un final tan similars, la dinastia Romanov, amb dements i estadistes en el seu historial, va governar Rússia despòticament i va transformar-la en una gran potència.
Núm. 135, octubre de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. L'ESTACA ON ESTEM LLIGATS.
Breu sobre el descobriment de l'esquelet d'un suposat vampir al jaciment de Perperikon, Bulgària.
Núm. 134 (especial), setembre de 2013. DOS MODELS D'ESTAT OPOSATS.
La disputa dinàstica entre la casa d'Àustria i la de Borbó per heretar la corona de Carles II, fora del context internacional que va implicar Europa en la guerra de Successió (1702-1713), va ser en l'escenari ibèric un combat de caràcter polític i econòmic, a més de bèl·lic, entre models d'estat oposats. Catalunya i Castella van defensar, rere dels respectius candidats al tron hispànic, maneres diferents d'entendre la monarquia i de governar. Els motius d'uns i altres s'exposen en aquest article.
Núm. 133, setembre de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. TRESORS? NO, GRÀCIES.
Breu sobre la negativa del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya a acceptar la donació d'un tresor trobat a Florida i atribuït a una expedició espanyola del segle XVI.
Núm. 132, agost de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. LA HISTÒRIA INTERMINABLE.
Breu sobre un manuscrit egipci que relata una versió diferent del Sant Sopar de Jesús de Natzaret.
Núm. 131, juliol de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. ELS TESTOS I LES OLLES.
Breu sobre el suborn britànic a generals franquistes per impedir que Espanya entrés a la Segona Guerra Mundial aliada amb Hitler.
Núm. 130, juny de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. GRAHAM BELL A L'APARELL.
Breu sobre l'audició d'un disc del segle XIX que conté la veu del científic que va patentar, que no inventar, el telèfon.
Núm. 129, maig de 2013. WAGNER I CATALUNYA.
El compositor i teòric musical alemany Richard Wagner va ser un viatger impenitent, sovint forçós per raons polítiques o econòmiques, que mai no va trepitjar sòl català. Tanmateix, Catalunya va esdevenir un indret on la seva visió innovadora de les arts va tenir una acollida extraordinària i va fomentar una avantguarda cultural gens aliena al desig de recuperació nacional del país.
Núm. 129, maig de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. EL VOL DEL BOL XINÈS.
Breu sobre la venda milionària d'una peça de ceràmica xinesa dels segles X-XIII.
Núm. 128, abril de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. LA PROFECIA FINAL?
Breu sobre les prediccions de Sant Malaquies al·lusives als papes de Roma.
Núm. 127, març de 2013. DESMUNTANT TÒPICS.
S'atribueix a Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del III Reich, la paternitat d'una dita sinistra: una mentida repetida un miler de cops esdevé una veritat. En el cas de la història de Catalunya, les mentides, de vegades interessades, de vegades nascudes de la ignorància, han donat lloc a una reiteració de tòpics, malentesos, tergiversacions i mitges veritats a propòsit de la identitat catalana. S'han triat deu afirmacions falses que sovint es fan sobre Catalunya amb la intenció d'aclarir aquestes qüestions mitjançant una argumentació tan clara i rigorosa com sigui possible.
Núm. 127, març de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. PERDRE EL CAP.
Breu sobre la troballa del cap d'Enric IV, rei de França.
Núm. 126, febrer de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. EL JOC DEL MENTIDER.
Breu sobre la discutida historicitat de l'espasa Tisó, l'arma d'El Cid.
Núm. 126, febrer de 2013. HOSTES VINGUEREN... FERDINAND DE LESSEPS.
Columna sobre l'estada a Barcelona entre el 1842 i el 1848 del diplomàtic i empresari francès. Amb aquest lliurament, finalitza la secció.
Núm. 125, gener de 2013. LA MEVA NOTÍCIA. ÈTICA PERIODÍSTICA?
Breu sobre les disculpes de la revista Hollywood Reporter per haver col·laborat en la dècada dels anys cinquanta del segle XX en l'anomenada cacera de bruixes als Estats Units.
Núm. 124, desembre de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. 2014, 1914, 1714…
Breu sobre la decisió del Parlament britànic de destinar cinquanta milions de lliures per commemorar el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial.
Núm. 124, desembre de 2012. HOSTES VINGUEREN... MADELEINE CARROLL.
Columna sobre l'estada a Calonge a partir de la dècada del 1930 i fins el 1969 de l'actriu britànica.
Núm. 123, novembre de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. OSSOS MAL APARCATS.
Breu sobre l'exhumació en un pàrquing de Leicester de les suposades despulles de Ricard III, rei d'Anglaterra.
Núm. 122, octubre de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. DE SAFARI PEL GARRAF?
Breu sobre la troballa d'un esquelet d'elefant de més de 100.000 anys d'antiguitat a Castelldefels.
Núm. 122, octubre de 2012. HOSTES VINGUEREN... WILHELM VON HUMBOLDT.
Columna sobre l'estada a Montserrat el 1800 del lingüista i polític prussià.
Núm. 122, octubre de 2012. 300 ANYS D'ESPOLI.
Enmig de la pitjor crisi econòmica en dècades, el debat sobre la discriminació fiscal que pateix Catalunya ha pres una volada considerable. Molts afirmen que gran part dels impostos que paguen els catalans no es queden al Principat, que l'actual sistema de finançament és injust i que l'Estat espanyol prioritza les inversions tot basant-se en criteris polítics i no de rendibilitat. Tot plegat, es tracta d'una situació que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya, com a perdedora de la guerra de Successió, va rebre un reguitzell de sancions que la penalitzaven. Una història que encara no ha acabat.
Núm. 121 (especial), setembre de 2012. JAUME I, REI I MITE.
Tot i que les seves principals gestes són la incorporació de Mallorca i València a la corona d'Aragó durant el segle XIII, Jaume I el Conqueridor no va ser només un guerrer valent. També va ser el rei que va impulsar les Corts, que va crear un incipient Consolat de Mar i que va elevar la llengua catalana a un nou estadi cultural en usar-la per escriure la primera gran crònica de l'època medieval. I per arrodonir una biografia tan apassionant, no li manquen elements llegendaris que la doten de providencialisme.
Núm. 120, setembre de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. DORMIR EN LA HISTÒRIA.
Breu sobre un hotel a Barcelona ubicat en un immoble els orígens del qual es remunten al segle I.
Núm. 120, setembre de 2012. HOSTES VINGUEREN... ALBERT EINSTEIN.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1923 del físic alemany.
Núm. 120, setembre de 2012. LA BARCELONA DELS BORBÓ.
Amb el Consell del Cent dissolt, el Consolat de Mar diluït, la universitat tocada de mort, el barri de la Ribera destruït i els defensors de Barcelona empresonats o executats després de la guerra de Successió Espanyola, els Borbó van imposar a Catalunya un nou ordre centralitzat que quasi ofega el país. Però la societat barcelonina es va conjurar per aconseguir el progrés econòmic i va acabar assentant les bases de la indústria moderna.
Núm. 119, agost de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. MITES DESMITIFICATS.
Breu sobre la datació de l'escultura de la lloba capitolina, que d'etrusca passa a ser medieval.
Núm. 119, agost de 2012. HOSTES VINGUEREN... ADRIÀ.
Columna sobre l'estada a Tarragona el 122 i el 123 de l'emperador romà.
Núm. 118, juliol de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. PETS DE DINOSAURE.
Breu sobre un informe al·lusiu a les ventositats dels sauris com a causa del clima càlid i humit del Mesozoic.
Núm. 118, juliol de 2012. MALEÏTS BASTARDS!
Per aquelles coses de la moral i dels prejudicis, el mot “bastard” sempre ha tingut mala premsa. Ser un bastard era (és?) un passaport per a la discriminació, sovint declarada en estrats humils de la societat, més o menys subtil en ambients privilegiats. En alguns casos, però, els bastards revelarien una categoria i unes capacitats que altres individus amb progenitors reconeguts no van demostrar mai. Quatre casos d'aquest relleu en la història són els de Cèsar Borja, Joan d'Àustria, Joan Josep d'Àustria i James Fitz-James, duc de Berwick.
Núm. 117, juny de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. ARQUEOLOGIA ESPACIAL.
Breu sobre el descobriment a l'oceà Atlàntic dels motors del coet que va dur l'home a la Lluna.
Núm. 117, juny de 2012. HOSTES VINGUEREN... ELEONORA DUSE.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1904 de l'actriu italiana.
Núm. 116, maig de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. S'ADMETEN DEVOLUCIONS.
Breu sobre els béns patrimonials que són retornats als seus llocs d'origen.
Núm. 116, maig de 2012. HOSTES VINGUEREN... JOSEP JOFFRE.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1920 del militar francès.
Núm. 115, abril de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. SOS BIG BEN.
Breu sobre la inclinació que pateix la torre del rellotge del Parlament britànic.
Núm. 115, abril de 2012. HOSTES VINGUEREN... FRANZ LISZT.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1845 del músic hongarès.
Núm. 114, març de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. BENVINGUTS A NAPOLEONLAND.
Breu sobre el projecte d'un parc temàtic dedicat a Napoleó.
Núm. 114, març de 2012. HOSTES VINGUEREN... EL MARISCAL AUGEREAU.
Columna sobre l'estada a Catalunya el 1809 i el 1810 del militar francès.
Núm. 113, febrer de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. MAMUTS DEL SEGLE XXI.
Breu sobre les possibilitats reals de clonar mamuts.
Núm. 113, febrer de 2012. HOSTES VINGUEREN... AVA GARDNER.
Columna sobre l'estada a Tossa de Mar el 1950 de l'actriu nord-americana.
Núm. 112, gener de 2012. LA MEVA NOTÍCIA. LA PRIMERA MARISCADA.
Breu sobre els neandertals com a consumidors més antics de mol·luscs.
Núm. 112, gener de 2012. HOSTES VINGUEREN... FRANCESCO GUICCIARDINI.
Columna sobre l'estada a Catalunya el 1511 del filòsof, polític i historiador florentí.
Núm. 112, gener de 2012. QUAN ESPANYA VA FER BANCARROTA.
La idea clàssica d'un imperi va acompanyada d'imatges de riquesa, puixança, accions militars i expansió territorial. Però tot això significa un cost, un preu econòmic, i pagar-lo o no atorga als estats imperials fama de solvència o de tenir els peus de fang. A l'Espanya en què no es ponia el sol, la de l'època dels Àustries, les finances van viure sovint anys d'eclipsi.
Núm. 111, desembre de 2011. HOSTES VINGUEREN... IGNASI DE LOIOLA.
Columna sobre l'estada a Manresa el 1522 i el 1523 del religiós basc.
Núm. 111, desembre de 2011. LA MEVA NOTÍCIA. EL REI ARTUR, L'ESCOCÈS.
Breu sobre el suposat emplaçament de la mítica taula rodona de la llegenda artúrica.
Núm. 110, novembre de 2011. HOSTES VINGUEREN... JEAN D'ARRAS.
Columna sobre l'estada a Montserrat el 1380 del prosista francès.
Núm. 110, novembre de 2011. LA GUERRA DELS MATINERS.
Set anys després de la fi de la primera carlinada començaven unes noves hostilitats, que es van desenvolupar només a Catalunya, amb la qüestió dinàstica també com a rerefons. Motivada, sobretot, per uns impostos excessius i la polèmica restitució de les lleves, la segona guerra Carlina, coneguda com guerra dels Matiners (1846-1849), va ser un conflicte en tota regla tot i la seva limitació territorial.
Núm. 110, novembre de 2011. IMPOSTORS!
Un impostor és aquell que pretén enganyar els altres tot assumint una personalitat, un títol o una aparença que no li pertany. En aquest article es presenta una petita galeria de personatges estrafolaris, com la suposada princesa Caraboo o les versions d'un rei de Portugal i d'un tsar de Rússia desapareguts, que van fer història tot provant de passar per qui no eren.
Núm. 109, octubre de 2011. HOSTES VINGUEREN... DIVORCI RUS A BARCELONA.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1917 de l'empresari Serguei Diaghilev i del ballarí Vaslav Nijinski.
Núm. 108 (especial), setembre de 2011. HOSTES VINGUEREN... ELISABET DE BRUNSVIC.
Columna sobre l'estada a Barcelona entre el 1708 i el 1713 de la sobirana austríaca.
Núm. 108 (especial), setembre de 2011. 6 BATALLES DECISIVES.
Les poblacions d'Almansa, Almenar, Saragossa, Brihuega, Villaviciosa, Els Prats de Rei i Talamanca van viure algunes de les principals batalles que van decidir la guerra de Successió Espanyola, un estira-i-arronsa que culminà el 1714 amb la victòria de Felip V.
Núm. 107, setembre de 2011. EL MOZART VALENCIÀ.
El valencià Vicent Martín i Soler (1754-1806), autor d'una cinquantena d'òperes i ballets, va ser un dels músics més aplaudits a Nàpols, Viena i Sant Petersburg (on està enterrat) a les acaballes del segle XVIII. Tot i ser un nom oblidat per la història el seu talent no va passar desapercebut en aquell moment, ni tan sols per al seu genial contemporani Wolfgang Amadeus Mozart, amb qui va compartir llibretista i que va dedicar-li un subtil homenatge al seu Don Giovanni.
Núm. 107, setembre de 2011. HOSTES VINGUEREN... HENRY MORTON STANLEY.
Columna sobre les estades a Barcelona el 1863 i el 1868 del periodista i explorador nord-americà.
Núm. 106, agost de 2011. HOSTES VINGUEREN... TRUMAN CAPOTE.
Columna sobre l'estada a Palamós els estius de 1960, 1961 i 1962 de l'escriptor nord-americà.
Núm. 105, juliol de 2011. HOSTES VINGUEREN... JULI CÈSAR.
Columna sobre l'estada a Lleida el 49 aC del polític i militar romà.
Núm. 104, juny de 2011. HOSTES VINGUEREN... HENRY BEYLE, STENDHAL.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1837 de l'escriptor francès.
Núm. 103, maig de 2011. HOSTES VINGUEREN... HANS CHRISTIAN ANDERSEN.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1862 de l'escriptor danès.
Núm. 102, abril de 2011. HOSTES VINGUEREN... JEAN GENET.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1932 de l'escriptor francès.
Núm. 101, març de 2011. HOSTES VINGUEREN... GIACOMO CASANOVA.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1768 de l'aventurer venecià.
Núm. 100, febrer de 2011. HOSTES VINGUEREN... LEV TROTSKI.
Columna sobre l'estada a Barcelona el 1916 del líder revolucionari rus.
Núm. 99, gener de 2011. ERRORS DE PEL·LÍCULA. PARAULES MAL DITES.
Columna sobre els anacronismes verbals detectats en alguns films de contingut històric. Amb aquest lliurament, finalitza la secció.
Núm. 98, desembre de 2010. ERRORS DE PEL·LÍCULA. ‘GLADIATOR' CONTRA LA HISTÒRIA.
Columna sobre els anacronismes detectats en el film Gladiator, ambientat en l'antiga Roma.
Núm. 97, novembre de 2010. ERRORS DE PEL·LÍCULA. AIXÒ NO HO SALVA NI DÉU...
Columna sobre els anacronismes detectats en alguns films històrics de temàtica religiosa.
Núm. 96, octubre de 2010. ENTRE LA REVOLUCIÓ I LA GUERRA.
Els esdeveniments que es van produir durant els anys de la guerra civil i les conseqüències que se'n van derivar han enfosquit, fins gairebé anul·lar-la de la memòria comuna, la tasca de la Generalitat en aquell període. Tanmateix, el president Lluís Companys i el seu govern no van estar inactius mentre es combatia dins i fora de Catalunya. Una altra qüestió és com valorar tal actuació i l'actitud de Companys, temes encara controvertits.
Núm. 96, octubre de 2010. ERRORS DE PEL·LÍCULA. A LA ROMANA.
Columna sobre els anacronismes detectats en alguns films ambientats en l'antiga Roma.
Núm. 95, setembre de 2010. ERRORS DE PEL·LÍCULA. POC IL·LUSTRATS.
Columna sobre els anacronismes detectats en alguns films ambientats en els segles XVIII i XIX.
Núm. 94 (suplement), agost de 2010. EL NAIXEMENT D'UN MONESTIR.
Fundat a Valldaura el 1150 i establert en el seu actual emplaçament deu anys més tard, el monestir cistercenc de Santes Creus va viure diverses etapes glorioses –especialment quan va ser convertit en panteó reial per ordre de Pere II el Gran- fins a l'exclaustració definitiva dels monjos el 1835. En aquestes pàgines, amb motiu del 850 aniversari de la seva creació, es rememoren els segles de vida monàstica de l'abadia, avui monument nacional.
Núm. 94, agost de 2010. ERRORS DE PEL·LÍCULA. LA MULA DE TROIA.
Columna sobre els anacronismes detectats en el film Troia, ambientat en l'antiga Grècia.
Núm. 93, juliol de 2010. ERRORS DE PEL•LÍCULA. 10.000… BESTIESES!.
Columna sobre els anacronismes detectats en el film 10.000, ambientat en l'època prehistòrica.
Núm. 92, juny de 2010. ERRORS DE PEL•LÍCULA. UNIÓ, CONFEDERACIÓ I CONFUSIÓ.
Columna sobre els anacronismes detectats en alguns films ambientats en els anys de la guerra de Secessió nord-americana.
Núm. 91, maig de 2010. ELS JUEUS DE HITLER.
Aquesta és la desconeguda història dels hebreus que van formar part de l'exèrcit del III Reich, ja que més que jueus es consideraven alemanys. Tenien ascendents hebreus però també aris, i per tal raó el nazisme no els va discriminar obertament. Amb tot, se'ls vigilava de prop i se'ls va examinar a fons per decidir si se'ls admetia o no en la Wehrmacht. Alguns arribarien molt lluny en la seva carrera militar.
Núm. 91, maig de 2010. ERRORS DE PEL•LÍCULA. LA PREHISTÒRIA REVISADA.
Columna sobre els anacronismes detectats en alguns films ambientats en l'època prehistòrica.
Núm. 90, abril de 2010. TOTES LES MALALTIES DE CARLES II.
Exposició sobre els aspectes més íntims de la dissortada existència de Carles II (1661-1700), darrer sobirà de la Casa d'Àustria a la monarquia hispànica, incapaç de discernir, de governar i de reproduir-se i a qui va considerar-se embruixat en una època en que la influència de la ciència no era superior a la de la superstició i el fanatisme religiós.
Núm. 90, abril de 2010. ERRORS DE PEL•LÍCULA. GRÀCIES DE GRÈCIA.
Columna sobre els anacronismes detectats en alguns films ambientats en la Grècia clàssica.
Núm. 89, març de 2010. ERRORS DE PEL·LÍCULA. MEDIEVALS, PERÒ NO GAIRE.
Columna sobre els anacronismes detectats en alguns films ambientats en l'època medieval.
Núm. 88, febrer de 2010. ERRORS DE PEL·LÍCULA. AVENTURES POC VERSEMBLANTS.
Columna sobre els anacronismes detectats en alguns films del gènere d'aventures.
Núm. 87, gener de 2010. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A GALILEO GALILEI.
Conversa amb l'astrònom, filòsof, matemàtic i físic toscà, que està sent jutjat per un tribunal eclesiàstic per defensar que la Terra no és el centre de l'univers i que gira al voltant del Sol (1633). Amb aquesta entrevista, finalitza la secció.
Núm. 86, desembre de 2009. VASCO DA GAMA: EXPLORADOR O PIRATA?
Després que l'imperi Turc s'apoderés de Constantinoble el 1453 i barrés el pas cap a l'Orient dels mercaders europeus, va caldre buscar rutes alternatives que arribessin a l'Índia i a la Xina. El 1497, el regne de Portugal va confiar la dificilíssima missió al navegant Vasco da Gama, l'actuació del qual resulta actualment força polèmica.
Núm. 86, desembre de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A GUIFRÉ I, EL PILÓS.
Conversa amb el comte de Barcelona, de la Cerdanya, d'Urgell, de Besalú, de Girona i d'Osona, que ha assistit a la consagració de l'església del monestir de Ripoll (888).
Núm. 85, novembre de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A FERDINAND DE LESSEPS.
Conversa amb l'exdiplomàtic francès, amb motiu de la inauguració del canal de Suez (1869).
Núm. 84, octubre de 2009. DE MILITAR ESPANYOL A INDEPENDENTISTA CATALÀ.
Recorregut per la biografia i l'evolució ideològica de qui seria president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, en els anys compresos entre la seva renúncia a la carrera militar (1907), quan havia assolit el grau de coronel, i la instauració a Espanya de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923) amb el beneplàcit d'Alfons XIII, que va dur-lo a refugiar-se fora de l'estat.
Núm. 84, octubre de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A ANTONI DE VILLARROEL.
Conversa amb el militar català, que ha sortit de la presó on era des de la fi de la guerra de Successió espanyola (1725).
Núm. 83, setembre de 2009. LA VAMPIRA DELS CARPATS.
La comtessa hongaresa Elisabet Báthory (1560-1614) ha passat a la història per haver estat declarada culpable de 612 assassinats vinculats a la seva obsessió per la bellesa i la necessitat de sang que ella creia que requeria per mantenir-se jove. Més enllà dels dubtes que hi ha actualment sobre si va haver o no un rerefons polític en el seu procés, és innegable que la comtessa és un referent real dels mites del vampirisme.
Núm. 83, setembre de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A LEONARDO DA VINCI.
Conversa amb l'artista, enginyer i home de ciència florentí, que està pintant el retrat de Madonna Lisa Gherardini (1506).
Núm. 82, agost de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A LA MARQUESA DE POMPADOUR.
Conversa amb la cortesana francesa, després que Lluís XV hagi sobreviscut a un atemptat contra la seva vida (1757).
Núm. 81, juliol de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A CHARLES CHAPLIN.
Conversa amb l'actor i director britànic, que ha d'estrenar a Nova York el seu film El gran dictador (1940).
Núm. 80, juny de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A FREDERICA MONTSENY.
Conversa amb la ministra de Sanitat i Assistència Social de la II República espanyola, que és la primera dona en assolir tal càrrec en l'Europa Occidental (1936).
Núm. 79, maig de 2009. EL TRÀGIC JULIOL DEL 1909.
Entre el 25 de juliol i el 2 d'agost del 1909 es van produir a Barcelona els esdeveniments de la Setmana Tràgica, una insurrecció social espontània que va tenir com a detonant la reacció contra una guerra impopular al Marroc i que va ser el primer gran esclat de violència que es produïa arran de la coincidència en el temps de vells i nous corrents –anarquisme, republicanisme, anticlericalisme, antimilitarisme, catalanisme, colonialisme, moviment obrer- que s'enfrontaven entre ells i agreujaven les tensions sorgides en una etapa de canvis en tots els àmbits.
Núm. 79, maig de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A ANNÍBAL.
Conversa amb el general cartaginès, que ha derrotat l'Exèrcit romà a Cannes en el transcurs de la segona guerra Púnica (216 aC).
Núm. 78, abril de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A LLUÍS NICOLAU D'OLWER.
Conversa amb el governador del Banc d'Espanya, que ha de marxar a l'exili davant la imminent entrada a Barcelona de l'Exèrcit franquista (1939).
Núm. 77, març de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A MOCTEZUMA.
Conversa amb el governant del poble asteca, que és a punt de rebre a Teotihuacán la visita d'Hernán Cortés i la seva host (1519).
Núm. 76, febrer de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A CARLEMANY.
Conversa amb el rei dels francs i dels llombards, que ha estat coronat emperador d'Occident a Roma (800).
Núm. 75, gener de 2009. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A HENRY STANLEY.
Conversa amb el periodista nord-americà encarregat de localitzar l'explorador escocès David Livingstone, desaparegut al cor d'Àfrica (1869).
Núm. 74, desembre de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A FRANCESC MACIÀ.
Conversa amb el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, que ha proclamat la República Catalana (1931).
Núm. 73, novembre de 2008. LES MIL CARES DE JACK.
Entre el 31 d'agost i el 9 de novembre del 1888, un assassí va actuar amb ferocitat en una empobrida àrea de Londres. La brutalitat dels crims, la impotència de la policia per atrapar-lo i l'efecte d'una premsa que s'iniciava en el sensacionalisme crearien un mite: Jack l'Esbudellador, la identitat del qual mai no s'ha pogut esbrinar.
Núm. 73, novembre de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A NERÓ.
Conversa amb l'emperador de Roma, ocupat en restablir l'ordre a la ciutat després de l'incendi que l'ha devastada (64).
Núm. 72, octubre de 2008. LA PRIMERA GUERRA MODERNA.
Breu exposició sobre la guerra dels Trenta Anys, considerada el primer conflicte bèl•lic modern a causa de l'ús massiu de l'artilleria, el nombre d'efectius mobilitzats, el sofriment de la població civil i la utilització de la propaganda impresa. Les seves causes són tan complexes que, avui dia, els historiadors continuen formulant hipòtesis per interpretar-ne la seva veritable naturalesa.
Núm. 72, octubre de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A PERE II EL GRAN.
Conversa amb el rei de la corona catalano-aragonesa, que ha convocat unes corts a Barcelona que iniciaran el constitucionalisme català, pioner a Europa (1283).
Núm. 71, setembre de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A TIBERI.
Conversa amb l'emperador romà, que s'ha retirat a viure a l'illa de Capri (27).
Núm. 70, agost de 2008. L'AFER DELS VERINS.
Entre la constel·lació d'aristòcrates que orbitaven al voltant de Lluís XIV es va estendre el (mal) costum d'emprar metzines per resoldre els problemes de la vida, fossin econòmics o sentimentals. Com a conseqüència, a Versalles va florir una potent indústria de fetilleria emparada en la superstició i en l'absoluta manca d'escrúpols que va ser la base del pitjor escàndol de naturalesa criminal de la França del segle XVII.
Núm. 70, agost de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A RICHARD WAGNER.
Conversa amb el músic alemany amb motiu de l'estrena de la seva tetralogia L'anell dels nibelungs al teatre de Bayreuth (1876).
Núm. 69, juliol de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A PAU CLARIS.
Conversa amb el president de la Generalitat de Catalunya, que ha demanat ajut militar a França davant la imminència d'un atac castellà (1640).
Núm. 68, juny de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A ÀTILA.
Conversa amb el rei dels huns, recentment derrotat en la batalla dels Camps Catalàunics per una coalició de romans i visigots (451).
Núm. 67, maig de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A MARIE CURIE.
Conversa amb la científica polonesa, que acaba de rebre el premi Nobel de Química, cosa que la converteix en l'única persona que ha obtingut dos cops aquest guardó (1911).
Núm. 66, abril de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A ROGER DE FLOR.
Conversa amb el líder dels guerrers almogàvers, que ha segellat la seva aliança amb l'Imperi bizantí en casar-se amb una neboda de l'emperador (1303).
Núm. 65, març de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A ALMANSOR.
Conversa amb el cabdill cordovès, responsable de l'expedició de saqueig que ha destruït Barcelona (985).
Núm. 65 (especial), març de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A GALEAZZO CIANO.
Conversa amb el ministre d'Afers Exteriors de la Itàlia feixista amb motiu dels bombardejos que pateix Barcelona en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1938).
Núm. 64, febrer de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A JOAN PRIM.
Conversa amb el militar i polític català que ha encapçalat la revolució que ha destronat Isabel II (1868).
Núm. 64, febrer de 2008. ESCAPANT D'ALCATRAZ.
Repassada a la història del centre penitenciari de l'illa d'Alcatraz (1934-1963), a la badia de San Francisco, i d'alguns dels seus presoners més cèlebres, amb especial esment de l'episodi d'evasió més ben planificat que allà es va ordir, que mai no s'ha sabut del cert si va tenir èxit, i que va precipitar la seva clausura.
Núm. 63, gener de 2008. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A MANUEL AZAÑA.
Conversa amb el president de la II República espanyola abans del seu exili, forçat per l'avanç de les tropes franquistes cap a la frontera francesa (1939).
Núm. 62, desembre de 2007. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A ERMESSENDA DE CARCASSONA.
Conversa amb la comtessa vídua de Barcelona, un cop reconciliada amb el seu nét Ramon Berenguer I, amb qui mantenia un contenciós (1057).
Núm. 61, novembre de 2007. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A BENITO MUSSOLINI.
Conversa amb el dictador italià, atrapat pels partisans quan intentava fugir del seu país (1945).
Núm. 60, octubre de 2007. QUAN EL MAL VE D'ALMANSA...
La desfeta aliada a la batalla d'Almansa l'abril de 1707 va obrir les portes dels territoris de la Corona d'Aragó a les tropes de Felip V, que s'hi van llançar a una conquesta ferotge. En aquest article, que comprèn des de l'esmentada batalla fins el 1711, es descriuen els mètodes ideats per l'Estat Major borbònic per desmoralitzar i atemorir la població dels llocs ocupats, el contingut de les negociacions secretes entre les potències enfrontades, i com el pànic o un sentit de l'oportunitat modificava els sentiments de lleialtat de comunitats senceres cap a un o un altre bàndol.
Núm. 60, octubre de 2007. L'ENTREVISTA IMPOSSIBLE A NAPOLEÓ I BONAPARTE.
Conversa amb l'emperador francès després de la seva victòria a la batalla d'Austerlitz sobre els Exèrcits rus i austríac (1805).
Núm. 53, març de 2007. PARÍS, ANYS TRENTA: LA GRAN ESTAFA DE STAVISKY.
Un estafador ben connectat amb el poder, Serge Alexandre Stavisky, va engegar un colossal frau financer que, en ser descobert, va ocasionar la seva mort en estranyes circumstàncies i va provocar una crisi social i política que va sacsejar el règim democràtic que encarnava la III República francesa. Les ombres d'un cop d'Estat i d'una guerra civil van planar sobre el país, que arribaria afeblit a les portes del pitjor conflicte de la història.
Núm. 50, desembre de 2006. ARSÈNIC SENSE COMPASSIÓ.
Durant el segle XVII, la cort de Lluís XIV va omplir-se de personatges sinistres que trobaren en l'emmetzinament una manera còmoda i dràstica de solucionar els problemes amb els cònjuges i rivals. Un cas paradigmàtic va ser la marquesa de Brinvilliers, que, tot transitant per aquests ambients versallescs, va acabar assassinant a bona part de la seva família.
Núm. 48, octubre de 2006. EL LLADRE UNIFORMAT DE KÖPENICK.
Un dia de 1906, un home anomenat Wilhelm Voigt es va vestir de militar, va entrar a l'Ajuntament d'una petita població alemanya i, sense que ningú no ho impedís, va fer arrestar l'alcalde per irregularitats comptables i va requisar els més de 4.000 marcs que hi havia a la caixa del consistori. D'aquesta manera un pispa de baixa estofa es va convertir en el capità de Köpenick, tota una celebritat en el II Reich.
Núm. 45, juliol de 2006. MATA-HARI, L'ESPIA INGÈNUA.
La ballarina holandesa Margaretha Geertruida Zelle, Mata Hari ("Ull del dia" en malai) per a la posteritat, va confondre l'espionatge amb un joc de seducció, sense saber que a la guerra no hi ha sensualitats que valguin. La inconsciència la va convertir en una imprudent espia al servei dels dos bàndols de la Primera Guerra Mundial. Superada per les circumstàncies i traïda per l'home que estimava, la seva execució l'ha erigida en un mite del romanticisme. Allò més irònic de tot el cas és que la seva tasca com a informadora va ser sempre mediocre.
Núm. 35, setembre de 2005. JO SÓC LLUÍS XVII!
A França, l'onada revolucionària engegada el 1789 va dur els reis, Lluís XVI i Maria Antonieta, a la guillotina. Els seus dos fills se'n van salvar, tot i que el príncep hereu Lluís Carles va ser confinat a la torre del Temple de París, d'on ja no va sortir. Els dubtes sobre la seva mort el 1795 i la llegenda sobre un possible rescat van donar peu a l'aparició, entre 1798 i 1848, d'una sèrie d'impostors extravagants que asseguraven ser Lluís XVII.
Núm. 32, juny de 2005. NO S'HO MEREIXEN.
Isabel la Catòlica, Baldomero Espartero, Ramón Franco, el marquès de Comillas... Tots ells tenen una cosa en comú: donen nom a una via pública. Els carrers i places de molts pobles i ciutats dels Països Catalans continuen retent homenatge a personatges nefastos de la nostra història.
Núm. 29, març de 2005. QUI VA MATAR NAPOLEÓ?
La derrota de Waterloo (1815) va significar la desfeta del poder militar francès, la fi de l'imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó. Destronat, l'exemperador va ser confinat a l'illa de Santa Helena, on la seva salut va declinar acceleradament. De llavors ençà, les sospites d'enverinament han estat constants, però dos segles després l'enigma continua sense resoldre.