Articles

EL TRIANGLE. Setmanari independent d´actualitat política

Núm. 770, 13 de març de 2006. HISTÈRIES DE LA RÀDIO.

La mediocritat imperant i les batalles per l'audiència han fet habituals els espantalls i els dropos en pantalles i en dials. Quan la ràdio liderava sense rival el món de la comunicació, algunes figures patètiques van deixar una forta petjada a les ones. El general Queipo de Llano i el periodista nord-americà Walter Winchell són exemples de llur ús per insultar i amenaçar els adversaris..., abans de passar a l'ostracisme.

Núm. 767, 20 de febrer de 2006. 23-F, LA NIT CATALANA.

S'acompleixen 25 anys de l'intent feixista de cop d'Estat que va voler que Espanya tornés al passat de dictadures i "pronunciamientos", i que a Catalunya es va viure amb gran tensió malgrat el famós i mai no confirmat: "Tranquil, Jordi, tranquil", del rei al president de la Generalitat per via telefònica, que ha enfosquit molts detalls de la història d'aquella nit a casa nostra.

Núm. 760, 2 de gener de 2006. DE MAGS ALS TRES REIS D'ORIENT.

La nit del 5 al 6 de gener ens trobem amb un dels mites més emblemàtics de la cultura europea, els Reis Mags. En realitat, Melcior, Gaspar i Baltasar no sempre n'han estat tres ni sempre s'han dit de la mateixa manera. A més, ara han d'afrontar una dura competència amb "el senyor del trineu", un Sant Nicolau passat pel sedàs de la Coca-Cola i convenientment desvirtuat. Els tres savis, però, resisteixen l'embat. Aquesta és la seva història.

Núm. 757, 12 de desembre de 2005. BON ANY 2011!... 0 2012?

El naixement de Jesús no es va produir el 25 de desembre de l'any 1, sinó alguns anys abans: la cronologia oficial és fruit de l'error de càlcul d'un monjo, i ara estem vivint el 2011 o el 2012. Per tant, el Nadal que celebrem és una data inexacta, ni tan sols l'Església catòlica ho nega. Al capdavall, res d'essencial; però és divertit explicar com es va arribar a establir en el calendari una de les jornades més rellevants de la cultura occidental.

Núm. 754, 21 de novembre de 2005. PARAULES D’HORROR.

La dictadura del general Franco, de la mort del qual es compleixen trenta anys, va ser un exemple de com es pot desvirtuar el llenguatge i convertir-lo en un aliat contra la veritat. “Contraste de pareceres”, “pertinaz sequía”, “inasequibles al desaliento”, “reserva espiritual de Occidente”... Durant quaranta anys, el règim franquista va sotmetre els seus súbdits, a més de garrotades, a una allau despietada de paraules buides.

[Anterior] | [Seguent]



 



home | Biografia | Obra | Articles | Premsa | Premis | En curs | Contact Us


Envia'ns un e-mail  
© 2005, Jordi Mata. Copyright